Prestem-hi atenció: estem a la selva. Una selva d’evolució i canvi constants anomenada mercat i que ens posa a prova constantment. És un entorn amb el qual ens hem de mimetitzar, al que ens cal adaptar-nos per protegir-nos de les amenaces i desafiaments i així perpetuar-nos en el temps. I distreure’ns d’aquest objectiu és ben fàcil: n’hi ha prou amb no fer res. Tot avança tan de pressa que no canviar, no moure’s de la coneguda ‘zona de confort’ ens va situant a la cua fins a acabar formant part dels cadàvers que s’amaguen a la segona pàgina de Google. Un tràgic final per a qualsevol, en efecte, però la bona notícia és que hi ha una solució (i si esteu llegint això, encara hi sou a temps) que es diu innovació. Innovar o esvair-se, la decisió és de cadascú.

És per això que la innovació ha esdevingut una competència empresarial clau no només per sobreviure en un món que avança a tota velocitat. La innovació ens permet destacar, posicionar-nos i marcar la diferència entre aquells que volen ser capdavanters o pel contrari els que es relaxen i es confien i acaben quedant-se a la cua i desapareixent. Convertir-se en una referència del nostre sector tot comptant amb un equip competent, motivat i proactiu requereix estar al corrent de les tendències, eines, novetats i metodologies líders del moment. I comptar amb la xarxa i l’assessorament extern necessari si s’escau.

La innovació és la força que impulsa a les organitzacions i els negocis a millorar, avançar i créixer. Cas contrari, la nostra empresa entra en risc de no sobreviure en un context que contínuament ofereix nous serveis i productes per captar l’atenció d’un públic àvid de novetats.

Els (10) tipus d’innovació

Per afrontar els reptes empresarials, tecnològics, etc. que es van presentant, les organitzacions podem optar per la innovació des de diferents àmbits de la seva gestió. I és que no totes les innovacions que podem aplicar són iguals, ni totes són adequades depenent de les necessitats del sector o proposta. Identificar quin és el tipus d’innovació que necessitem en cada moment és crucial per fer un salt quantitatiu i garantir l’èxit del seu desplegament.

Després, hi ha diferents fórmules per categoritzar i modular la innovació, això és un fet. I pot ser motiu d’un post el fet de citar algunes d’aquestes fórmules, potser més endavant. De moment, incidir en què a isotònia ens recolzem en el marc metodològic de referència dels ‘10 tipus d’innovació^®’ de Doblin, que ens proporciona una manera holística de definir reptes i d’identificar noves oportunitats de negoci més enllà de la mera creació de productes:
desenvolupant innovacions desitjables per l’usuari, viables com a negoci i tecnològicament factibles.

Els deu tipus d’innovació d’aquest marc metodològic i que són la base de l’èxit empresarial i organitzatiu són com veieu aquí:

Com dèiem, en massa ocasions limitem l’exercici de la innovació a la creació de nous productes, però aquesta no és ni molt menys l’única via. El marc de referència dels ‘10 tipus d’innovació®’ de Doblin ens ajuda a diagnosticar la nostra capacitat innovadora, a analitzar el nostre entorn competitiu i a fer aflorar oportunitats d’innovació en més d’un àmbit simultàniament.

Alguns tipus d’innovació d’aquest marc estan ja força consolidats –encara que no hem de menystenir-los i saber com articular-los–, alguns són més actuals, com el que fa referència a les xarxes de col·laboradors o el que també coneixem com a innovació oberta. Sense una xarxa de col·laboradors que ens obri al món, sense unes aliances fermes, estem condemnats a restar invisibles i a quedar-nos aïllats.

La (anhelada) innovació disruptiva

Quan des d’una mateixa proposta es donen diferents tipus d’innovació alhora, es pot produir el que es coneix com a innovació disruptiva. Això seria la culminació de tot, ja que una innovació disruptiva implica que la substitució d’un producte o servei establert i convencional per un altre de nou pot arribar a modificar la manera de comercialitzar aquest producte, creant una nova tendència de consum i variant la demanda en aquell sector concret i canviant les regles del joc d’una indústria. La tecnologia i la digitalització –la música en format MP3 i els seus reproductors en van ser en el seu moment un clar exemple– són cada cop més uns importants precursors d’aquesta innovació disruptiva, encara que no sempre són indispensables –el Circ del Sol va canviar dràsticament la proposta de valor i manera de consumir circ, i la tecnologia no n’és la protagonista–.

Però cal no confondre’s. Ni molt menys cal aspirar (sempre) a la innovació disruptiva per guanyar en competitivitat, per posicionar-nos de manera més avantatjosa al mercat i així guanyar quota, per agilitzar els nostres processos o per generar més vincle amb el nostre client.

En resum, els nous paràmetres d’oferta i demanda que va marcant la innovació fan que les organitzacions vagin evolucionant pel que fa als seus models de gestió, processos, proposta de valor, etc. I per estar preparats, per tal d’aprofitar totes les oportunitats que ofereixen els nous models, les noves maneres de fer, cal entrenar els equips i el talent de les persones que els conformen. D’això se’n diu eficiència. Però, són totes les innovacions semblants? I la seva manera d’aplicar-les? Definitivament no, igual que no ho són totes les empreses que conformen un ecosistema, un sector o una indústria.

Amb la innovació, no val a badar. En aquest sentit, el temps corre a favor nostre si som ràpids i ens pugem al tren del canvi tan bon grau ha arribat el moment. A isotònia en som molt conscients i oferim solucions a mida per organitzacions en procés de canvi, creixement o transformació. La innovació empresarial és una competència clau, ara més que mai.

Xavier Olivares – Fundador i director d’isotònia