Amb les presses arreu, Jake Knapp, treballador a Google Ventures (GV) va voler desenvolupar una metodologia que permetés accelerar i simplificar el procés de disseny d’un producte o servei i la seva posada en marxa en 5 dies.
La seva aportació es recull al llibre “Sprint: How to solve big problems and test new ideas in just five days”, elaborat juntament amb dos companys de Google Ventures (GV), John Zeratsky i Braden Kowitz. Aquí els tres socis presenten SPRINT com l’únic mètode en cinc dies -comptant les 40 h laborals a la setmana- per resoldre importants problemes empresarials i aconseguir que un projecte que sigui viable s’implanti ràpidament.
Característiques principals
Per a poder entrar en les fases d’aquesta metodologia, primer cal comprendre els aspectes bàsics que la conformen, ja que marquen el seu ritme.
- Cal iniciar aquesta tècnica amb un repte definit.
- Metodologia enfocada a desenvolupar un producte, construir-lo i provar el seu prototip.
- Estructura pautada. Aquesta metodologia comprimeix mesos de validació d’idees de negoci en una setmana laboral.
- Combina elements d’altres mètodes com el Design Thinking, Lean Startup i l’Agile.
- Promou el desenvolupament d’una mentalitat orientada a la innovació.
- Equip transversal. Es recomana tenir un equip variat que pugui aportar diferents punts de vista amb la cocreació.
Dia 1. Comprensió i planificació
El primer dia de Design Sprint, posem que s’inicia un dilluns, comença amb la comprensió del projecte que es posa en marxa i l’objectiu o repte que es vol assolir, però de manera realista.
En aquí és on es plantegen les primeres idees, preguntes i límits sobre els quals es treballaran.
Dia 2. Ideació
El dimarts se centrarà en un esborrany o pluja d’idees que comprengui diferents solucions o propostes creatives per a abordar el problema o complir l’objectiu plantejat prèviament.
En aquest moment és on es planteja dividir les tasques o els rols entre els membres de l’equip i es comença a cercar el públic objectiu o usuaris que més tard provaran el producte.
Dia 3. Anàlisi i presa de decisions
El dimecres es revisen les diferents aportacions del dia anterior, es posen en comú de cara a realitzar-ne una anàlisi i es decideixen quines tenen més probabilitats de ser exitoses a llarg termini per a solucionar el problema.
En aquest punt, els experts recomanen elaborar un esquema o guió de com es construirà el prototip més tard.
Dia 4. Prototipatge
Seguidament, dijous és el dia de crear els prototips seleccionats, tenint en compte que es tracta d’un prototip i no una versió final, però sense deixar de banda l’experiència de l’usuari. Aquesta fase és molt important per a tangibilitzar la idea i comprovar la seva funcionalitat.
Dia 5. Prova i validació
Ja el divendres es testeja el prototip amb els usuaris o públic i es recull el feedback que aquests aporten sobre el producte. En aquest tram, s’aconsella entrevistar o reunir-se amb més de 5 persones, per tal de poder trobar patrons de resposta. Per aquest motiu, es registra tota la informació que donen per investigar els aspectes positius i negatius i tractar de revertir-los.
Finalment, és important que l’equip valori la informació i doni una resposta al problema, repte o objectiu, si s’ha assolit o no amb el prototip, prendre una decisió final envers aquest objectiu i considerat la viabilitat de desenvolupar-la.
Avantatges
Aquest procés és molt útil per a resoldre problemes o validar idees ràpidament en un equip, però a la vegada presenta altres beneficis:
- Ajuda els equips a treballar de manera conjunta envers un problema o projecte concret.
- Fomenta la innovació i la creativitat. Impulsa els treballadors a pensar fora de l’establert.
- Identificació de problemes, desafiaments i fortaleses al llarg del procés que permeten reduir el risc de fracàs.
- Acceleració del procés de disseny prototipant el producte en un dia.
- Validació veloç de les idees i millora de la presa de decisions gràcies a la prova i feedback del públic emprat.
- Estalvi de recursos. Amb aquest mètode estalvies els temps i diners que podrien comportar un projecte que després no acaba sortint.
Inconvenients
D’altra banda, com tot, no és perfecte i té les seves limitacions:
- És incompatible amb problemes a gran escala o complexos que necessitin un temps més llarg per ser solucionats.
- Pot originar solucions imprecises o superficials per culpa de la velocitat i per conseqüència problemes a llarg termini no considerats.
- Evidencia la necessitat de disposar d’un equip compromès amb coneixements i experiència.
- No assegura la viabilitat ni l’èxit a llarg termini donat que no s’han pogut tenir en compte possibles circumstàncies en un període tan curt.
Evidentment, cada metodologia té el seu objectiu i presenta uns beneficis i inconvenients, però està dissenyada per a assolir el seu objectiu principal, en aquest cas seguir un procés de cocreació molt ràpid i efectiu que porti a desenvolupar un producte. El seu enfocament centrat en l’usuari i el treball efectiu de l’equip en desenvolupar una idea i fer-la tangible és molt beneficiós per a reptes més simples que tinguin un impacte a curt termini; d’aquí les seves limitacions. Tot i això, el mètode Design Sprint es considera una eina molt valuosa per a qualsevol empresa i equip que busqui generar i validar idees de manera ràpida i eficient.