En el vast oceà dels negocis i la gestió organitzacional existeixen diferents variables clau a tenir en compte, com ara són les tendències, les noves tecnologies, la demanda i la competència. És la mateixa mancança o presència d’aquestes a la nostra operativa la que ens posiciona en una determinada estratègia competitiva, la dels oceans vermells o la dels oceans blaus, respectivament. 

Els autors d’aquest plantejament són W. Chan Kim i Renée Mauborgne, qui van publicar el 2005 l’obra “Blue Ocean Strategy”, convertint-la en un ‘bestseller’ i esdevenint una gran aportació per a la gestió empresarial. A més a més, la seva investigació i esquema deriven en un canvi de paradigma en aquest estil de gestió, ja que planteja un canvi en la manera de posicionar-se al mercat, obviant el paper de la competència i optant per espais de mercat no explorats.

Oceans vermells

D’una banda, els oceans vermells representen totes aquelles indústries existents regides per unes mateixes normes establertes i una homogènia manera de fer, amb limitacions i regles competitives fermament establertes i que esdevenen en la lluita per un espai i dimensió de mercat conegut i limitat. I donat que hi ha diferents companyies lluitant per una mateixa i limitada demanda, les probabilitats de creixement i d’expansió són reduïdes sinó nul·les. Per aquests motius de competició sagnant amb l’ànim de guanyar mercat en un espai tan limitat i amb unes regles de joc tan limitants, s’anomenen oceans vermells. 

Oceans blaus

D’altra banda, els oceans blaus denoten unes aigües profundes i tranquil·les, un espai ampli amb potencial de ser un mercat no explorat. La innovació és l’eina clau per a identificar aquestes oportunitats, estendre el mercat i crear valor més enllà del conegut. 

Així doncs, aquest terme remet a aquests espais de mercat en els que encara no hi ha competència, en els que s’ha de crear i capturar una nova demanda latent, generant així un clar avantatge competitiu.

Característiques principals 

Un cop presentades les noves vies d’entrada a un espai de mercat inexplorat, el tret de sortida rau en com es pot navegar cap a aquests nous horitzons. Els autors apunten als següents pilars fonamentals com a base metodològica:

1. Basada en dades. L’estudi científic i qualificat dels seus autors va analitzar més de 30 indústries i 1500 empreses durant una dècada. 
2. Proporciona un procés estructurat en diferents passos amb la finalitat d’arribar a crear el teu propi oceà blau.
3. Persegueix una estratègia basada en la diferenciació i uns costos baixos. 
4. Maximitza les oportunitats a la vegada que minimitza els riscos. Et permet provar la seva viabilitat per tal de poder millorar-la en cas de ser necessari. 
5. Creació d’un espai de mercat no disputat amb l’objectiu de convertir la competència en irrellevant amb la reconstrucció dels mateixos límits de la indústria.
6. Estratègia visual, intuïtiva i fàcil d’aplicar. La facilitat del procés i les seves eines comporten una certa eficàcia en l’execució de l’estratègia.
7. Apodera equips amb tàctiques, eines i marcs estratègics per a passar d’un oceà vermell a un oceà blau. 
8. És un ‘guanya-guanya’, integra les propostes de valor, benefici i persones en la recerca d’un resultat profitós per a tots els implicats. 

La combinació d’aquests diferents pilars es poden resumir en la creació d’un nou espai de mercat que proporciona un valor únic i que permet a les organitzacions posicionar-se com a primera opció destacada, amb focus en la identificació de necessitats per a crear una demanda latent i amb l’obertura de noves fronteres i espais de consum.

Possibles inconvenients

En tractar-se d’un espai de mercat no explorat comporta també uns desafiaments inherents. 

1. Risc de fracàs. Com no és un terreny conegut, pot existir una incertesa considerable sobre el comportament del mercat i la demanda, posant en dubte la viabilitat estratègica i esdevenint un repte en la planificació i en la presa de decisions. Això també provoca que s’hagi d’anar iterant / pivotant el model contínuament.
2. Costos inicials. S’ha de destinar una quantitat significativa de recursos a l’inici per tal d’investigar el mercat i poder desenvolupar els productes o serveis d’acord amb una nova demanda.
3. Innovació continua. Si s’aconsegueix generar un oceà blau, caldrà procurar establir barreres d’entrada per als competidors que vindran, i continuar innovant per a poder mantenir el posicionament avantatjós de mercat, adaptant-nos a les necessitats canviants del públic amb renovades propostes de valor.

Beneficis 

A banda dels desafiaments que comporta la generació d’un oceà blau, aquest també té, lògicament, els seus avantatges. 

1. Diferenciació de la competència amb productes o serveis que trenquen amb l’establert fins al moment. 
2. Menys competència momentània. En obrir-se un nou espai de mercat no explorat, encara no hi ha competència o és més escassa.
3. Lleialtat del client. Oferir un producte o servei únic potencia una lleialtat i relació estreta amb el client.
4. Rendibilitat. S’aconsegueixen majors marges que en un oceà vermell.

Segons els beneficis que poden acompanyar a la implantació d’aquesta estratègia, coneguda per aportar una innovadora fórmula de gestió i creixement organitzatiu, les empreses seran capaces d’explorar nous horitzons de creixement i prosperitat, i d’encetar engrescadores propostes per a un mercat àvid de novetat i valor agregat.