Estrenem el nostre apartat d’actualitat parlant d’allò que sabem fer millor, innovar. Malgrat que des d’Isotònia impulsem la innovació com a motor de canvi a les organitzacions, encara hi ha qui no acaba de tenir una visió holística d’aquest concepte. Per aquest motiu, és essencial que les organitzacions comprenguin què és exactament la innovació.
A Isotònia, la nostra passió per la innovació esdevé l’essència mateixa de qui som. Som mindshakers, sacsejadors de ments, impel·lits per explorar les fronteres del canvi i la transformació. En aquest primer article del nostre nou espai dedicat a l’actualitat, ens endinsem en l’apassionant món de la innovació, on desmuntarem mites, explorarem diferents perspectives i adquirirem una mirada holística del poder transformador de la innovació.
Desmuntant el mite de la innovació
Sovint es retrata la innovació com una capacitat misteriosa que només alguns són capaços d’entendre i aplicar; però a Isotònia tenim clar que la innovació és arreu i a l’abast de tothom, una pràctica que es pot aprendre, fomentar i implementar personalment i professionalment.
Al seu nucli i en essència, la innovació és el procés d’idear i implementar idees noves que aportin valor afegit respecte al qual ja existeix. Fins aquest punt, és clar, però, aquest valor pot prendre formes diverses: des de productes i serveis nous o millorats, fins a processos més eficients, models de negoci innovadors i experiències de client transformadores. És aquesta idea de generar valor la que distingeix la innovació de la simple inventiva o creativitat.
Una mirada etimològica
Si anem a l’arrel de la paraula, innovar apel·la al canvi, però en quins aspectes? En si, la innovació és un terme molt ampli. La Real Academia Española (RAE) la defineix com “l’acció o efecte d’innovar, així com la creació o modificació d’un producte i la seva introducció al mercat”. Aquesta institució fa èmfasi en un vessant pràctic on les idees es transformen en quelcom real (materialització).
Alhora, aquesta transformació, però, és veritablement limitada pel que fa a l’abast i possibilitats reals de la integració de la innovació, de manera transversal i holística, en la cadena de valor de les organitzacions. La innovació no és només el llançament de nous productes.
Acostant casos pràctics, la destacada empresa de software Hubspot va més enllà d’aquesta definició, i proclama que innovació “és el procés de crear i desenvolupar noves idees, productes, serveis o processos que generen valor per a les persones i milloren la forma en què es fan les coses”. Aquesta definició amplia l’abast de la innovació tenint en compte no només el llançament de productes al mercat, sinó també una aportació valuosa per a les persones i a l’entorn, i una manera de millorar la manera de fer i de mostrar-se de les organitzacions.
Relació entre tecnologia, creativitat, invenció i innovació
La tecnologia és un recurs, una possible solució als desafiaments als quals fem front en l’exercici de la innovació; però no n’ha d’esdevenir mai la protagonista, sinó un facilitador. La invenció de la roda, la impremta, Internet o la intel·ligència artificial són eines que han impulsat grans canvis, on la tecnologia no hi era en les primeres dues, però que veiem que n’és part principal a les dues següents. Sigui com sigui, el més lògic és que la tecnologia s’adapti a les necessitats de les persones i no al revés.
D’altra banda, l’exercici de la innovació també té a veure amb un altre concepte, el de la creativitat, que recau en la capacitat d’idear, de crear nous conceptes o punts de partida. Aquesta capacitat està intrínseca i és imprescindible en l’exercici de la innovació, però per ella mateixa no permet la materialització de noves propostes.
Així doncs, el procés d’innovació es beneficia de les aplicacions tecnològiques i de les idees o invencions per tal de donar solucions creatives a problemes existents. Podem dir que estan interconnectades, i que tecnologia i creativitat/invenció treballen al servei de la innovació.
Innovació com a motor del canvi social
Com veiem, la innovació no es limita al camp empresarial; també té (o hi hauria) efectes en la societat, directament o indirectament. El destacat sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman va designar el concepte de “societat líquida” per descriure la societat marcada pels canvis constants, una societat que es desplaça contínuament, inestable i amb relacions fugaces que ens obliguen a adaptar-nos als canvis. En aquest context, les persones i les organitzacions innovem per millorar, per adaptar-nos, per perdurar i assolir l’èxit de la forma en el que cadascú el percebem.
Tipus d’innovació
Aquest èxit, però cal que passi prèviament per un procés d’adequació a la realitat de l’organització en qüestió. En anglès i en l’àmbit empresarial es defineix com a tailor-made, que crida a la capacitat d’aplicar la innovació a la mida del client i de les seves necessitats, i que s’ajusta a la idiosincràsia i manera de fer de l’empresa que pretén innovar. Tenint això com a premissa i tornant a l’essència de la innovació, creació de noves idees i generació de valor afegit, aquesta es pot materialitzar per diferents vies i en diferents tipus o formats.
El marc de referència en aquesta ocasió i per presentar aquesta diversitat innovadora és l’aportació de Larry Keeley amb la consultora Deloitte anomenada “els 10 tipus d’innovació de Doblin”, on després de l’anàlisi de més de 200 projectes d’innovació exitosos es conclou en la diferenciació i classificació de deu tipologies d’innovació.
Les tres principals àrees d’acció són l’Estratègia i recursos, seguidament la Proposta i tancant amb l’Experiència.
La primera part s’enfoca en els aspectes més propis de la configuració organitzacional i tot el treball que hi ha darrere com el model de monetització, el networking o treball en xarxa, l’estructura organitzacional a escala d’equip i els recursos, així com els processos o metodologies que s’empren. Tot i que aquests punts no siguin directament visibles per al client, són clau, ja que permeten innovacions a les altres categories.
Finalment, la darrera categoria fixada en l’experiència reuneix els àmbits més orientats al client. Aquí es cuiden els aspectes més interpretatius com el suport, la marca, els seus canals i el vincle establert amb el client. Per aquests últims punts, és crucial conèixer molt bé al consumidor objectiu per tal de definir les tàctiques cap a la consecució de la seva experiència desitjada. En aquest punt, podem trobar un vincle amb altres metodologies com el Design Thinking, que hi aprofundirem en una altra ocasió.
Així doncs, la presentació i anàlisis dels elements presents a cada una de les categories definides permet diagnosticar la nostra capacitat innovadora i analitzar l’entorn competitiu per aprofitar les oportunitats potencials i executar solucions innovadores en diferents àmbits simultàniament; aportant així un valor afegit a l’organització i a la seva operativa. L’escenari ideal és la combinació dels deu aspectes, és a dir aconseguir innovar en diferents tipologies de manera simultània.
Innovació 360º
Entès el recorregut que ha de seguir una idea per a ser innovadora, repassem les idees clau que deriven en un canvi o una millora, i a la vegada estableixen un progrés.
Els canvis són arreu i amb això, la innovació no té fronteres, es pot aplicar a qualsevol àmbit de la vida personal i laboral. Trobem innovació a innumerables espais com l’educació, l’empresa, la sanitat, la mobilitat, la comunicació o la logística per mencionar-ne uns pocs.
La innovació està impresa al nostre ADN, i per tal de donar resposta a problemes, reptes i necessitats cal que arribi de la mà de la creativitat i -avui en dia en un grau o un altre- de la tecnologia per tal de trobar la millor manera de generar valor i suposar un canvi en positiu.